Tots naixem amb capacitat creadora.
I com qualsevol capacitat, és una destresa que
cal desenvolupar.
Si tenim en compte la teoria de les
intel·ligències múltiples de Howard Gardner, que explica 8 tipus d'intel·ligència (musical, lingüística, lògica-matemàtica, espacial, corporal-cinestèsica, interpersonal, intrapersonal i naturalista) que tots els éssers humans posseïm en major o menor mesura i que son igualment d'importants i necessàries; i seguidament observem el sistema educatiu vigent, comprovarem
que no totes es tracten per igual, sinó que aquest prioritza la intel·ligència
lògica-matemàtica i la lingüística;
fet que explica que pensem que no som suficientment creatius o que no posseïm
l’esmentada capacitat.
Pensament que no podria estar més equivocat, ja
que, de la mateixa forma que practiquem l’escriptura o la lògica, la capacitat
creadora també hi ha que cultivar-la per augmentar-la i desenvolupar-la.
Però per a desenvolupar-la es necessiten entorns
favorables, i la millor forma d'aconseguir-los és dedicar esforç a aquelles
coses que ens agraden, que ens apassionen, i que evidentment se'ns donen be,
ixes capacitats que se'ns desperten de xicotets amb pràctica ens poden fer
excepcionals.
Cal recordar que la capacitat creadora no és
exclusiva de l’art, també els enginyers, matemàtics, economistes, etc. son creatius
quan inventen nous models físics, matemàtics, econòmics, i quan dissenyen
estructures i productes.
Tots som talentosos si sabem descobrir-ho.
Ací us deixe dos vídeos, el 1r un programa de Redes (Núm 89) Los secretos de la creatividad.
El segon, un dels meus preferits, un monòleg de Ken Robinson al programa TED, en el que explica com les escoles maten la creativitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada