Debats d’educació. Incertesa i creativitat. Educar
per a la societat del coneixement. Per Joana Silvestre
Per començar
m’agradaria recordar com el text defineix la creativitat i l’aprenentatge en la
introducció, ja que son conceptes que estan en constant evolució i definició
durant tot el text de la mateixa manera que passa dia rere dia.
La creativitat
s’entén com la capacitat d’aprendre entesa com a gestió de les decepcions en
contextos d’incertesa, l’aprenentatge és definit com la possibilitat de fer
noves experiències, la disposició d’enfrentar-se a allò que és nou modificant
els esquemes d’expectativa apresos, per tant no hi ha aprenentatge sense
reaprenentatge.
Estes dues
definicions ara mateix semblen un poc incompletes, ja que com he dit al
paràgraf anterior, ambdós conceptes s’analitzen i es defineixen des de distints
àmbits durant tot el text; per això, al present comentari tractaré d’analitzar
les distintes òptiques i aportacions del text a la formació de preguntes i
definicions des del punt de vista de la sociologia.
Potser, el més
convenient per a analitzar com educar dins de la societat siga, igual que ha
fet el text, posar-nos en context definint o entenent la societat en la que
vivim que l’autor defineix com a societat
del coneixement. Les societats es caracteritzen pel tipus de coneixement
que destaca o s’emfatitza en elles.
Per tant, jo m’he
preguntat, quin és el coneixement que més s’ha emfatitzat durant els últims 30
anys a l’estat espanyol? El coneixement lògic – matemàtic junt amb la capacitat
de memoritzar. Per tant, ens hem anat convertint en una societat amb escassa
capacitat creadora que a més, no aprén en el sentit ampli de la paraula tal i
com l’hem definida abans.
És per això que el
text sobre el que estem treballant, te molta importància, ja que si no ens
reformulem aquestes preguntes no podrem evolucionar com a societat, perquè el
nostre entorn canvia a un ritme vertiginós, les formes en que rebíem la
informació canvien i deixen de ser de primera mà per a ser de algú sap... ens
resulta impossible tindre grans coneixements sobre totes les coses, ja que hi
ha molta informació al nostre abast, per tant, l’aprenentatge ha deixat de ser
la simple memorització per a passar a ser l’anàlisi, la reformulació de
preguntes, l’extracció de conclusions, etc.
Al text es parla
també de la generació d’intel·ligència col·lectiva, i que establir-la és una de
les funcions principals del govern de la societat
del coneixement, ara be, jo em pregunte si realment a l’estat espanyol
s’està portant a terme esta premissa, i en ixe cas, quin tipus d’intel·ligència
col·lectiva s’està intentant fomentar des del govern. Doncs be, sembla que si
analitzem l’última reforma educativa el que s’intenta afavorir és que els
alumnes no aprenguen a qüestionar-se res, que no tinguen capacitat d’anàlisi de
la informació, ni tan sols accés a ella, per tant no poden desenvolupar
correctament una capacitat crítica, ni molt menys, ser creatius en la resolució
de les properes situacions a les que s’hauran d’enfrontar, ja que a més, fora
del context educatiu, també es limiten els drets dels ciutadans, se’ls amaga o
camufla la informació per a que les conclusions que extraguen del seu anàlisi
siga la que ells volen, i no una genuïna de cada individu com a ésser lliure.
Per això, és tant
important que els mestres i professors produïm desconeixement en els nostres
alumnes per tal de que ells mateixos siguen capaços de qüestionar-se les
orientacions tradicionals adquirint nous coneixements i competències per
produir el canvi (amb el que estariem fomentant en ells la creativitat) a més,
hem de ser conscients que vivim en una societat amb tanta informació que ens és
impossible saber-la o conéixer-la tota, a banda que hi ha moltes coses que sabem d’una forma hipotètica, basada en
indicis o pressentiments, i que, tots estos factors afecten a la presa de
decisions, ja que aquestes necessitaran noves formes de justificació,
d’observació de les conseqüències, o de vegades ni tan sols puguem extreure’n
una conclusió, ja que el món en que vivim ara és molt més abstracte, complexe i
caòtic que abans.
Al text es planteja
també, com assimilar la informació de que disposem (que ens ve donada de forma
massiva,de forma directa o indirecta) per poder prendre decisions, ja que un
excés d’informació no ens fa més savis, sinó que de vegades en pot portar a
confusions i si no la sabem gestionar o interpretar be., ja que fer servir més
eines so implica que les entenem; i per a això exsisteix la tecnologia que ens
ajuda en algunes tasquen encara que nosaltres desconeguem el seu funcionament
intern.
Si be hem dit que hi
ha una gran quantitat d’informació al nostre abast, és lògic pensar que no
abastim per entendre-la tota i per gestionar-la pel que és necessària
l’estructura d’una societat cooperativa en la que els coneixements es
comparteixquen, així com els resultats de les investigacions, per tal de que
tots es nodreixquen del saber de la societat i que en formen una altra de més
sàvia.
Cal remarcar que el coneixement,
el saber, la competència, s’adquireixen mitjançant la pràctica, descobrint,
estudiant, analitzant la informació de que es disposa, interactuant amb ella, i
extraient unes conclusions o unes preguntes, cosa que enllaça l’aprenentatge
amb la creativitat, ja que desenvolupant ambdues qualitats és la millor forma
d’arribar a un coneixement més ampli, formulant-nos noves preguntes generades
des de la ignorància, plantejant-nos nous objectius, investigant en el mar de
coneixements que tenim a l’abast, desxifrant la informació i classificant-la,
formulant-nos noves preguntes, compartint els nostres resultats amb altres
persones que en completen i ens ajuden, i finalment extraient conclusions i
coneixements que ens permeten sobreposar-nos al errors que ens haguem pogut
trobat i als prejudicis que teníem en un principi.
Sols des del canvi
podrem establir un nou sistema i una evolució en la societat.
Podeu trobar l'article del que parle al següent enllaç:
http://www.fbofill.cat/?codmenu=11&publicacio=524&submenu=false&tor=publicacio&num_pag=17&paginas=44
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada