diumenge, 9 de juny del 2013

Debats d’educació. Incertesa i creativitat. Educar per a la societat del coneixement. Per Joana Silvestre
Per començar m’agradaria recordar com el text defineix la creativitat i l’aprenentatge en la introducció, ja que son conceptes que estan en constant evolució i definició durant tot el text de la mateixa manera que passa dia rere dia.
La creativitat s’entén com la capacitat d’aprendre entesa com a gestió de les decepcions en contextos d’incertesa, l’aprenentatge és definit com la possibilitat de fer noves experiències, la disposició d’enfrentar-se a allò que és nou modificant els esquemes d’expectativa apresos, per tant no hi ha aprenentatge sense reaprenentatge.
Estes dues definicions ara mateix semblen un poc incompletes, ja que com he dit al paràgraf anterior, ambdós conceptes s’analitzen i es defineixen des de distints àmbits durant tot el text; per això, al present comentari tractaré d’analitzar les distintes òptiques i aportacions del text a la formació de preguntes i definicions des del punt de vista de la sociologia.
Potser, el més convenient per a analitzar com educar dins de la societat siga, igual que ha fet el text, posar-nos en context definint o entenent la societat en la que vivim que l’autor defineix com a societat del coneixement. Les societats es caracteritzen pel tipus de coneixement que destaca o s’emfatitza en elles.
Per tant, jo m’he preguntat, quin és el coneixement que més s’ha emfatitzat durant els últims 30 anys a l’estat espanyol? El coneixement lògic – matemàtic junt amb la capacitat de memoritzar. Per tant, ens hem anat convertint en una societat amb escassa capacitat creadora que a més, no aprén en el sentit ampli de la paraula tal i com l’hem definida abans.
És per això que el text sobre el que estem treballant, te molta importància, ja que si no ens reformulem aquestes preguntes no podrem evolucionar com a societat, perquè el nostre entorn canvia a un ritme vertiginós, les formes en que rebíem la informació canvien i deixen de ser de primera mà per a ser de algú sap... ens resulta impossible tindre grans coneixements sobre totes les coses, ja que hi ha molta informació al nostre abast, per tant, l’aprenentatge ha deixat de ser la simple memorització per a passar a ser l’anàlisi, la reformulació de preguntes, l’extracció de conclusions, etc.
Al text es parla també de la generació d’intel·ligència col·lectiva, i que establir-la és una de les funcions principals del govern de la societat del coneixement, ara be, jo em pregunte si realment a l’estat espanyol s’està portant a terme esta premissa, i en ixe cas, quin tipus d’intel·ligència col·lectiva s’està intentant fomentar des del govern. Doncs be, sembla que si analitzem l’última reforma educativa el que s’intenta afavorir és que els alumnes no aprenguen a qüestionar-se res, que no tinguen capacitat d’anàlisi de la informació, ni tan sols accés a ella, per tant no poden desenvolupar correctament una capacitat crítica, ni molt menys, ser creatius en la resolució de les properes situacions a les que s’hauran d’enfrontar, ja que a més, fora del context educatiu, també es limiten els drets dels ciutadans, se’ls amaga o camufla la informació per a que les conclusions que extraguen del seu anàlisi siga la que ells volen, i no una genuïna de cada individu com a ésser lliure.
Per això, és tant important que els mestres i professors produïm desconeixement en els nostres alumnes per tal de que ells mateixos siguen capaços de qüestionar-se les orientacions tradicionals adquirint nous coneixements i competències per produir el canvi (amb el que estariem fomentant en ells la creativitat) a més, hem de ser conscients que vivim en una societat amb tanta informació que ens és impossible saber-la o conéixer-la tota, a banda que hi ha moltes coses que sabem d’una forma hipotètica, basada en indicis o pressentiments, i que, tots estos factors afecten a la presa de decisions, ja que aquestes necessitaran noves formes de justificació, d’observació de les conseqüències, o de vegades ni tan sols puguem extreure’n una conclusió, ja que el món en que vivim ara és molt més abstracte, complexe i caòtic que abans.
Al text es planteja també, com assimilar la informació de que disposem (que ens ve donada de forma massiva,de forma directa o indirecta) per poder prendre decisions, ja que un excés d’informació no ens fa més savis, sinó que de vegades en pot portar a confusions i si no la sabem gestionar o interpretar be., ja que fer servir més eines so implica que les entenem; i per a això exsisteix la tecnologia que ens ajuda en algunes tasquen encara que nosaltres desconeguem el seu funcionament intern.
Si be hem dit que hi ha una gran quantitat d’informació al nostre abast, és lògic pensar que no abastim per entendre-la tota i per gestionar-la pel que és necessària l’estructura d’una societat cooperativa en la que els coneixements es comparteixquen, així com els resultats de les investigacions, per tal de que tots es nodreixquen del saber de la societat i que en formen una altra de més sàvia.
Cal remarcar que el coneixement, el saber, la competència, s’adquireixen mitjançant la pràctica, descobrint, estudiant, analitzant la informació de que es disposa, interactuant amb ella, i extraient unes conclusions o unes preguntes, cosa que enllaça l’aprenentatge amb la creativitat, ja que desenvolupant ambdues qualitats és la millor forma d’arribar a un coneixement més ampli, formulant-nos noves preguntes generades des de la ignorància, plantejant-nos nous objectius, investigant en el mar de coneixements que tenim a l’abast, desxifrant la informació i classificant-la, formulant-nos noves preguntes, compartint els nostres resultats amb altres persones que en completen i ens ajuden, i finalment extraient conclusions i coneixements que ens permeten sobreposar-nos al errors que ens haguem pogut trobat i als prejudicis que teníem en un principi.

Sols des del canvi podrem establir un nou sistema i una evolució en la societat.

Podeu trobar l'article del que parle al següent enllaç:

http://www.fbofill.cat/?codmenu=11&publicacio=524&submenu=false&tor=publicacio&num_pag=17&paginas=44

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada