Cap
on ens porten les reformes educatives?
Fa
temps que no escric perquè les darreres notícies sobre educació son, com la
major part de notícies a l'estat espanyol, alarmants.
Des
fa ja més d'un any portem sofrint greus atacs a l'educació pública, que si es
suprimeixen docents, s'augmenta el número d'alumnes per aula, disminueix de
forma dràstica l'atenció a la diversitat, intenten eliminar l'educació per a la
ciutadania, ataquen la llengua, eliminen càrrega docent a l'àmbit artístic,
augmenten les taxes universitàries, disminueix el nombre de beques, es
plantegen crear grups d'elit, etc.
Malgrat
això, la societat està ben desperta defensant allò que és necessari i
imprescindible per al seu funcionament.
Però
totes estes reformes tenen un transfons que va molt més enllà de la greu crisi
econòmica que sofrim, i és que fora d'elucubracions
i conjectures tenim com a exemple el que passa als EEUU, que tant pioners
son en tot.
Allà ja sofreixen les conseqüències d'una educació centrada en la
formació de persones única i exclusivament per al mercat laboral, i sobretot al
servei d'una economia capitalista, que primordialment necessita persones
formades en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.
Heu pensat com
seria el món sense música? I sense cine? Llibres?... Sense persones amb
capacitat d'anàlisi i pensament crític? Sense història???? I tots amb l'estrés
de ser els millors, els més competents, sempre comparant-nos amb la resta...
Un món farcit de persones així no te sentit, acabaríem tots malalts, i és que, com diu el protagonista del següent article, l'educació no és sols preparació per a la vida (o el mercat laboral) és la vida mateixa.
Allà ja sofreixen les conseqüències d'una educació centrada en la formació de persones única i exclusivament per al mercat laboral, i sobretot al servei d'una economia capitalista, que primordialment necessita persones formades en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques.
Heu pensat com seria el món sense música? I sense cine? Llibres?... Sense persones amb capacitat d'anàlisi i pensament crític? Sense història???? I tots amb l'estrés de ser els millors, els més competents, sempre comparant-nos amb la resta...
Molt interessant el article i les teues reflexions. Estic molt d'acord en la afirmació del professor al article:
ResponElimina“las personas que están promoviendo las reformas docentes no saben nada sobre la educación”
Pense que no és un problema únicament de l'educació , és un problema que afecta a més àmbits socials. Volen fer rentable drets, com l'educació o la sanitat, i pense que és impossible fer-ho.