Cap on ens porten les reformes educatives?

Fa temps que no escric perquè les darreres notícies sobre educació son, com la major part de notícies a l'estat espanyol, alarmants.

Des fa ja més d'un any portem sofrint greus atacs a l'educació pública, que si es suprimeixen docents, s'augmenta el número d'alumnes per aula, disminueix de forma dràstica l'atenció a la diversitat, intenten eliminar l'educació per a la ciutadania, ataquen la llengua, eliminen càrrega docent a l'àmbit artístic, augmenten les taxes universitàries, disminueix el nombre de beques, es plantegen crear grups d'elit, etc.

Malgrat això, la societat està ben desperta defensant allò que és necessari i imprescindible per al seu funcionament. 

Però totes estes reformes tenen un transfons que va molt més enllà de la greu crisi econòmica que sofrim, i és que fora d'elucubracions i conjectures tenim com a exemple el que passa als EEUU, que tant pioners son en tot.

Allà ja sofreixen les conseqüències d'una educació centrada en la formació de persones única i exclusivament per al mercat laboral, i sobretot al servei d'una economia capitalista, que primordialment necessita persones formades en ciència, tecnologia,  enginyeria i matemàtiques. 

Heu pensat com seria el món sense música? I sense cine? Llibres?... Sense persones amb capacitat d'anàlisi i pensament crític? Sense història???? I tots amb l'estrés de ser els millors, els més competents, sempre comparant-nos amb la resta...

Un món farcit de persones així no te sentit, acabaríem tots malalts, i és que, com diu el protagonista del   següent article, l'educació no és sols preparació per a la vida (o el mercat laboral) és la vida mateixa.

http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2013/04/27/ldquolo-dejo-trabajar-hoy-como-profesor-ya-no-tiene-sentidordquo-119146/